ASTRO Barcelona Racing Equipment
mail@astrobcn.com
Història
Trajectòria industrial dels Parés de Barcelona (Què hi ha darrere d'ASTRO?).
La branca familiar Ruiz de Morales (Parés-Ruiz de Morales) és originària de Motril (Granada). Propietaris de plantacions de canya de sucre, produeixen canya per a les indústries sucrera i del rom, que comercialitzen a través del port de Motril. Després de la mort del pare, Gerardo Ruiz de Morales, i la fallida de l'empresa (1910), la mare, María Teresa Díaz de Losada, i els seus sis fills: Gerardo, Manuel, Antonio, Modesta, Maria i Carlota, emprenen viatge a Barcelona. Al poc d'arribar, Carlota, la filla petita, entra a treballar d'aprenent a la joieria Oriol del Passeig de Gràcia.
Cortijo Morales, a Motril
Josep Parés Sucarrat (Parés-Ruiz de Morales), de El Masnou (Barcelona), és mestre joier a Oriol abans de la guerra. Josep i Carlota, es coneixen a la feina, es casen i tenen 2 fills: Carlos i José.
Foto clàssica del casament a Niepce.
Joiers i Caixistes de rellotge (1915)
Quan la demanda és alta, és habitual que els operaris es portin feina a casa per avançar peces. Els fills aprenen l'ofici ajudant al pare i la mare a treballar al petit taller domèstic habilitat al safareig.
Carlos entra a treballar a l'Ebenisteria Sugranyes de barri de Gràcia amb 15 anys. Als 17, forma part de la "quinta del biberó", última lleva mobilitzada per el Govern de la República al front de l'Ebre a les acaballes de la Guerra Civil.
A partir del '39, la postguerra es una etapa molt dura. Barcelona no és una excepció. La experiència recent, on molta gent ho ha perdut tot, al haver quedat invalidada la moneda republicana per els sublevats, fa que es busqui refugi en l'or.
La incertesa, amb la 2ª Guerra Mundial a les portes i la possible participació de Espanya, fa que la joieria tingui un floriment inusitat ja que ningú vol guardar diners.
La importació de rellotges de Suïssa està gravada amb un impost de luxe que els fa inabordables. La solució és importar la maquinària com a recanvi i fabricar la resta aquí. Els Parés no en són aliens en aquesta realitat i amb els coneixements de joieria, llencen un negoci de esferes i de caixes de rellotge al barri del Guinardó.
Esfera i Caixa Parés per maquinària Universal Geneve Compax
Motors Gamo (1950)
Per fer els encàrrecs del taller adquireixen un motor tipus "Mosquit" per equipar la bicicleta. El motor resulta ser molt dolent i s'espatlla contínuament. Després d'innombrables reparacions, fins i tot fonent peces noves per millorar-lo, decideixen fabricar el seu propi motor Mosquit per equipar bicicletes o tricicles de càrrega. Per les altes prestacions i fiabilitat, els motors Gamo reben molt bona acollida i ràpidament adquireixen renom i prestigi.
Gamo arriba a tenir "departament" de curses, participant en competicions locals. Encara es recorden les anècdotes del tiet Manolo (Manuel Ruiz de Morales), pilotant el prototip, enfundat en pell amb el Cromwell calat fins la celles, accelerat gas a fons, escapament lliure, a les tantes de la matinada per Marià Claret, un dels pocs carrers asfaltats del Guinardó a l'època, jugant-se la vida no tant per els cotxes que es poguessin creuar, sinó per les piques que li llençaven els "serenos" a veure si el podien parar. Tot això afinant l'última millora abans de la Pujada a la Rabassada de l'endemà.
Publicitat motors Gamo.
Gimson (1955)
El fabricant de bicicletes GIMSON de Figueres, dels Germans Gimbernat, vol ampliar la seva producció amb motos de petita cilindrada. Per la motorització, es decideix per els Motors Gamo 2 temps, de nou disseny amb dues velocitats per equipar el seu primers ciclomotor de 49 cc. i velomotor de 65 cc. Aquests motors equiparan els models Turismo, Sport i Lujo.
Dins l'acord amb Gimbernat, Josep Parés, s’instal·la a Figueres per fer la posta en marxa i producció dels diferents models.
Gamo "G" 65 cc.
Gamo 150 OHC (1960)
En paral·lel, a Barcelona, Carlos desenvolupa un motor mono-cilindric 4 temps de 150 cc. Gimson i Mototrans s'interessen per el disseny, però no es tanca cap acord. Es planteja la possibilitat de fabricació pròpia com a Gamo 150 OHC (Over Head Cam) i es concreta un prototip matriculat que compleix sobradament amb les expectatives. No es llença la fabricació per falta de finançament.
Motor Gamo 150 OHC.
Aixetes bencina Gamo (1965)
Per a la industria auxiliar de la moto, es dissenyen i comercialitzen aixetes de benzina en Nylon Durethan® amb un nou sistema de tanca hermètica en suro. Es realitza un segon disseny en goma amb un sistema de tanca per desplaçament de bola. Ambdues patents es venen a Figueres.
Aixetes benzina patent Gamo.
Calefactors per Convecció (1965)
Es dissenyen calefactors d'Alumini per convecció. De 800 Watts. a 125 i 220 Volts. La patent es ven a Electromecànica AUFRANC.
Calefactors per Convecció Gamo.
ALBOR
Els dos germans, Carlos i José, comparteixen l'afició per la pesca. La industria nàutica, com la resta, es incipient i es veu una possible línia de negoci en el mercat de les barques d'esbarjo.
Inspirat a un disseny del Popular Mechanics i seguint el guió dels càlculs de "Construcción del Yate" de Jorge M. Ithurbide, desenvolupen una llanxa cabinada, en fusta, de 5,75 Mts. de eslora equipada amb dos intraborda Alfa-Romeo tri-cilíndrics de camió, marinizats por ells mateixos. Després de 2 anys de construcció a temps parcial (1 any tallant peces, 1 any acoblant), la barca es bota al RCM Barcelona.
Botadura ALBOR, RCMB.
Bombes de fre Sistema PH (1970)
Per a la industria auxiliar de l'automóvil, es dissenya i s'enllesteix una patent de bomba de fre amb doble èmbol concèntric que aporta major volum i potencia. Las carències de frenat de molts vehicles comercials, abans de la generalització del servo-fré, fa benvinguda aquesta innovació.
La patent es ven a MotoPlat (fabricant de plats magnètics per a motocicleta del barri de Sant Adria, BCN), per royalties però aquest fabricant no aconsegueix establir la producció.
Es recompra la patent i es posa en marxa la producció i comercialització sota marca PH (Parés Hermanos), a distribuïdors i recamvistes de tota Espanya.
Sistema PH.
Motors Parés d'Aeromodelisme (1970)
Als anys '70, amb una certa millora de la economia a Catalunya, el mercat del hobbie comença a tenir tirada a Barcelona. El vol circular a les pistes del Parc de Montjuïc atrau un bon grup de practicants d'Aeromodelisme.
Es desenvolupa el primer model sport amb transferència radial i admissió davantera (RVD). El següent model sport es el RVT amb vàlvula rotativa, de mes prestacions i operació més segura al tenir l'agulla del Venturi més lluny de l'hèlix. Tots dos amb grup d'acer.
Els models amb transferència Schnuerle (SVT), per a competició de curses F2C, es classifiquen i participen en el Ct. del Món Absolut '76 (Utrecht), amb un equip juvenil (15 anys), competint amb els Bugl i Rossi de l'època. Posteriorment es va desenvolupar la versió Mk2 amb grup d'Alumini però els prototips amb prestacions molt prometedores, competint amb els Nelson i Cipolla de l'època, no van passar a producció.
Els motor Parés es va vendre principalment a Espanya, Anglaterra i Alemanya i estan considerats, encara avui dia, com els millor motors d'Aeromodelisme fabricats a Espanya.
Parés 15 RVD i RVT.
Parés 15 SVT, Mk1 i Mk2.
Equip Parés-Parés, 2 cops Campió d'Espanya Juvenil amb motor Parés 15 SVT.
Embarcacions de competició (1997)
Gerard Parés Salvador, fill petit d'en Carlos, ha continuat amb la tradició familiar de fabricar productes de competició d'alta gamma. En aquest cas, embarcacions de regata per les classes Optimist i 420. El camí ha estat llarg.
Abans, es Project Manager de l'eqiup Meyba-Fibanc 3/4 Ton IOR, Campió de la VII Copa del Rey del 1988 (Palma) y tripulant de l'INESPAL-Santangel a la regata transoceànica Ruta del Descubrimiento de Cadis a Sto. Domingo.
Meyba-Fibanc 3/4 Ton IOR.
Com a Director Tècnic de la drassana ROGA (Premia de Mar), dissenya el nou casc per la classe 420 que aconsegueix el Ct. del Mon del 2003 amb els canaris Medina-Barreiros i el Ct. d'Europa Juvenil del 2005 amb la tripulació francesa Rahier-Rahier.
Ja amb drassana pròpia, dissenya el casc del nou Optimist ASTRO i guanya el Ct d'Europa (2020) i el Ct. del Món (2022), amb el crac tailandès, Weka Bhanubandh, als comandaments.
420 i Optimist, Campions del Mon.